Necessites actualitzar la teva versió de Flash o permetre l'execució de JavaScript al teu navegador.
Estàs visualitzant la versió en texte del web d'Impuls en Dansa.
Un espectacle darrel tradicional, que té la mirada posada en el context escènic actual. Format per quatre muntatges coreogràfics, defineixen el caràcter més festiu de les danses del nostre país.
Comencem mostrant la força i la riquesa coreogràfica que envolta una de les expresions dels nostre Carnestoltes: el Ball de Gitanes. Lluny del seu context i desproveïts de la seva simbologia, els històrics personatges que apareixen a les ballades assoleixen una altra dimensió i són tractats amb respecte, però amb llibertat coreogràfica.
Endinsats en lambient de les antigues tavernes de la costa, presentem un seguit de cançons marineres que són una manera dentendre la nostra cultura mediterrània.
Un moment subtil i màgic que ens transporta a les danses cortesanes en temps de carnavals, en que la fantasia i els colors són en un primer pla.
En la darrera part de lespectacle, mostrem un conjunt de jotes de la Terra Alta, en que la gresca i el divertiment són el fil conductor. Variacions de lluïment que evolucionen als tradicionals "solos", totalmet improvisats, i que donen pas a un brillant final de festa.
Partint d'un dels més rics patrimonis populars dels Països Catalans, revisitem les danses i les músiques tradicionals del País Valencià des d'una perspectiva contemporània, no només recuperant algunes melodies i balls, sinó aportant nous temes i coreografies que creiem que enriqueixen i actualitzen la nostra cultura popular i tradicional. Comencem aquest treball amb un dels episodis cabdals de la història del País Valencià i, per extensió, de la resta dels Països Catalans: la Batalla d'Almansa (25 d'abril de 1707). Encara avui és viva en la memòria col·lectiva de la dita: Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança!
Una imaginària processó en què sexpliquen les terribles accions repressives empreses pels borbònics, incloent episodis tan sagnants com lincendi de la vila de Xàtiva a mans de les tropes francocastellanes de Felip V, que simposaren a l'exèrcit aliat de l'arxiduc Carles d'Àustria.
Un dels actes rituals més primitius i plens de vigor de la tradició popular valenciana. Ball solemne interpretat amb un aire pausat, distingit i cerimoniós, que dóna a la dansa un aspecte encisadorament seriós.
De larxiconegut Bolero de lAlcúdia en fem una nova creació, sense oblidar lorigen daquesta modalitat de dansa, amb un plantejament renovador i una música que fusiona elements de diferents tradicions mediterrànies.
Una de les danses més significatives de la festivitat del Corpus a València ha servit per presentar aquest muntatge coreogràfic sobre la lluita, i al final el triomf, de la Moma (la virtut, la gràcia, la veritat) contra els Momos (els set pecats capitals).
Cançó dansada de molta vigència al País Valencià i amb fesomia pròpia, que presentem en forma de coreografia per una sola parella, amb moviments dinàmics i vigorosos que li donen un aire juganer, ple datreviments i de complicitats.
Un document insòlit, impressionant, una dansa que narra el dolor dels pares per la mort dun nen molt petit: lalbat. Però no es representa com una dansa de la mort, sinó com una dansa de la superació del dolor amb la creença que aquest fill, que encara no ha pecat, pujarà directament al cel convertit en angelet.
Mudança és sinònim devolució i aquí presentem un dels ritmes més estesos i un dels balls més populars del País Valencià: la jota. Una massurca inspirada en les conegudes anguiles, pròpies de lAlcalaten i la Plana Baixa de Castelló, i la jota del Castellut, molt viva en les seves evolucions i que dóna als balladors tota la força per lluir les seves habilitats coreogràfiques.